Si estàs aquí és perquè fa poc has participat d’una xerrada a l’Escola Elisa Badia.
Gràcies per formar-ne part.
A continuació trobaràs totes les imatges que hem fet servir a cadascuna de les sessions, desitgem et puguin ser d’ajuda a recuperar allò que hem compartit.
Explorem allò compartit
Primera sessió. SENTO QUE SI NO CRIDO NO M’ESCOLTEN
Què són i com posar límits que cuidin?
D’on venim? Perquè ens quedem sense recursos assertius quan ens «salta l’automàtic».
Acompanyar l’autonomia. Fem peticions en consonància amb el que les nostres criatures estan preparades per fer soles?
Segona sessió. REBEQUERIES: COM SOSTENIR-LES AMB AMOR
D’on venim? Perquè ens genera tant neguit que la nostra criatura tingui una explosió emocional.
Entendre l’origen. Què passa al cervell?
Versió del cervell a la mà per a criatures:
Quan el nostre cervell animal està saturat, s’enfada o té por, què creus que farà? Què fan els animals quan tenen por o estan enfadats?
A vegades, intenten córrer per escapar, però això no ajuda gaire, perquè el problema no desapareix, oi?
També poden atacar, com fem tots alguna vegada, però així només fem mal a aquells que estimem.
O potser es queden quiets, congelats, sense saber què fer. T’ha passat mai de sentir que no pots fer res ni pensar? A mi sí…
Però tenim una altra part del cervell, la que pensa, i aquesta ens pot ajudar. Aquesta part pot dir-nos què necessita el nostre cervell animal per sentir-se millor. Pot ser que necessiti una mica d’amor: un petó o una abraçada, que a vegades ens calma moltíssim. O potser necessita que algú li faci cas, perquè vol explicar el que li passa. També pot necessitar descansar una estoneta, estar sol i tranquil, o allunyar-se del que el posa nerviós. O potser el que vol és sentir-se especial, que algú li digui que ho fa molt bé, que l’estimen i que és important.
Tots necessitem aquestes coses de tant en tant, oi que sí? Així que ara hem de practicar: quan el nostre cervell animal s’enfadi o tingui por, hem de pensar què necessita i explicar-ho als pares, mestres o a qui ens cuidi. Si sabem què ens passa i què necessitem, segur que ens podran ajudar!
Connectar i validar emocions
Per exemple: El teu fill plora perquè vol una joguina al supermercat.
- Connexió
Baixa a la seva alçada, mantenint el contacte visual i adopta un to de veu suau: «Estàs molt enfadat perquè volies aquesta joguina, oi?» - Explicació
Explica la situació d’una manera clara i senzilla: «Sé que t’agrada molt aquesta joguina, però avui no podem comprar-la perquè només hem vingut a buscar menjar.» - Validar l’emoció
Accepta i reconeix la seva frustració, sense jutjar-lo: «És molt difícil quan volem alguna cosa i no la podem tenir. En enfadem, i ens sentim tristos.» - Integració
Proposa una alternativa que li permeti sentir-se escoltat: «Què et sembla si la posem a la llista de desitjos per un altre dia? I ara podem triar junts una cosa especial per sopar.»
Per exemple: La teva filla crida perquè no vol posar-se el cinturó al cotxe.
- Connexió
Agafant-li les mans amb suavitat, posada al seu nivell i mirant-la als ulls: «Estàs molt enfadada perquè no vols posar-te el cinturó, oi?» - Explicació
Ofereix-li una explicació breu i adaptada a la seva edat: «Sé que no t’agrada, però és per la teva seguretat. Quan portem el cinturó, estem protegides al cotxe.» - Validar l’emoció
Dóna-li espai per expressar-se i accepta com se sent: «És normal que no vulguis posar-te el cinturó. A vegades és molest i entenc que no et faci gràcia.» - Integració
Proposa una manera divertida o participativa d’aconseguir l’objectiu: «Què et sembla si tu mateixa el poses? Després podem jugar a què el cotxe és una nau espacial i nosaltres les astronautes.»
La nostra part. Accions prèvies per disminuir freqüència o intensitat de les rebequeries.
Tercera sessió. BARALLES ENTRE GERMANS: COM I QUAN INTERVENIR.
«Els conflictes són inevitables, però com els gestionem és el que ens defineix.»
(Marshall Rosenberg, 2003).
Baralla o conflicte. Una visió en positiu.
Quin context tenim. Què passa al nostre voltant? Quina és la nostra història?
Perquè es barallen? L’atenció indeguda.
Quan intervenir?
Transformar frases conflictives. Exemples
| Els pares sempre et donen la raó! | Quan noto que els pares et donen més suport, em sento trist perquè m’agradaria que em tractessin igual. |
| No m’ajudes mai! | Quan no col·labores amb mi en les tasques, em sento desbordat perquè necessito suport per acabar més ràpid. |
| Sempre fas trampes! | Quan crec que no segueixes les regles, em sento frustrat perquè per mi és important jugar com hem acordat. |
| Ets un egoista, sempre vols ser el primer! | Quan insisteixes a ser el primer en tot, em sento ignorat perquè m’agradaria que ens alternéssim. |
| Mai vols jugar al que jo vull! | Quan no acceptes les meves propostes per jugar, em sento decebut perquè m’agradaria que féssim acords. |
| Per culpa teva, sempre em renyen! | Quan em renyen per coses que fas tu, em sento injustament tractat perquè m’agradaria que ens escoltessin als dos. |
| Deixa’m en pau! | Quan insisteixes a parlar amb mi quan vull estar sol, em sento aclaparat perquè necessito un moment per descansar. |
| Ets un pesat, sempre em molestes! | Quan em parles mentre estic concentrat em sento irritat , perquè necessito tranquil·litat per acabar. |
| Mai em deixes jugar amb tu! | Quan no em deixes jugar amb tu em sento exclòs, perquè m’agradaria compartir temps junts. |
| Sempre em robes les coses! | Quan agafes les meves coses sense preguntar, em sento frustrat perquè m’agrada saber on estan les meves coses. |
| Mai vols jugar amb mi! | Quan no vols jugar amb mi, em sento sol perquè m’agradaria passar temps junts jugant. |
| Ho tenia jo, dona-m’ho! | Quan m’agafes això que estava utilitzant, em sento molest perquè m’agradaria acabar el que estava fent. |
Quarta sessió. ELOGI, ETIQUETES I EL «NO».
«L’instint més gran dels nens és precisament alliberar-se de l’adult.»
M. Montessori (1870-1952)
Etapes del desenvolupament. Una visió centrada en la cerca de la pròpia identitat.
A continuació s’amplia la imatge anterior, que buscava destacar els períodes en què és comú que els infants mostrin conductes de negació a les demandes adultes com a part de la seva recerca d’autonomia i reafirmació personal:
0-12 mesos:
- Desenvolupament: Els nadons desenvolupen habilitats motores i comencen a explorar el seu entorn.
- Negació i autonomia: Cap al final d’aquesta etapa, poden mostrar preferències per certs aliments o joguines, indicant una incipient voluntat pròpia.
12-24 mesos:
- Desenvolupament: Els infants comencen a caminar i a parlar, augmentant la seva capacitat d’exploració i comunicació.
- Negació i autonomia: Apareix la «fase del no», on rebutgen freqüentment les indicacions adultes com a manera de reafirmar la seva independència.
2-3 anys:
- Desenvolupament: Millora de les habilitats lingüístiques i motores; inici del joc simbòlic.
- Negació i autonomia: Continua la «fase del no»; els infants poden mostrar-se tossuts i insistir en fer les coses per si mateixos.
3-4 anys:
- Desenvolupament: Augment de la sociabilitat i capacitat per seguir rutines.
- Negació i autonomia: Poden desafiar normes establertes per provar els límits i entendre les conseqüències.
4-5 anys:
- Desenvolupament: Consolidació de la identitat i major comprensió de les emocions pròpies i alienes.
- Negació i autonomia: Poden qüestionar l’autoritat i mostrar preferències marcades, reflectint la seva recerca d’autonomia.
5-6 anys:
- Desenvolupament: Preparació per a l’educació formal; desenvolupament de la capacitat de raonament lògic.
- Negació i autonomia: Poden negociar normes i mostrar desitjos de responsabilitat, indicant una major necessitat d’independència.
6-8 anys:
- Desenvolupament: Desenvolupament de la lectura, escriptura i habilitats matemàtiques bàsiques.
- Negació i autonomia: Poden mostrar resistència a les instruccions adultes, especialment si perceben que no tenen veu en les decisions que els afecten.
8-10 anys:
- Desenvolupament: Consolidació de les habilitats acadèmiques i augment de la importància de les relacions amb iguals.
- Negació i autonomia: Poden qüestionar les normes i buscar més independència en les seves activitats diàries.
10-12 anys:
- Desenvolupament: Preparació per a l’adolescència; canvis físics i emocionals significatius.
- Negació i autonomia: Augmenta el desig d’autonomia; poden desafiar l’autoritat i buscar establir la seva pròpia identitat.
12-14 anys (adolescència primerenca):
- Desenvolupament: Inici de la pubertat; canvis hormonals i emocionals.
- Negació i autonomia: Desafiament a l’autoritat com a part del procés de construcció de la pròpia identitat.
14-16 anys (adolescència mitjana):
- Desenvolupament: Consolidació de la identitat; major capacitat de pensament abstracte.
- Negació i autonomia: Recerca d’independència; poden rebutjar normes i valors familiars mentre exploren els propis.
16-18 anys (adolescència tardana):
- Desenvolupament: Preparació per a la vida adulta; presa de decisions sobre el futur acadèmic i professional.
- Negació i autonomia: Establiment d’una identitat pròpia; poden buscar autonomia total en diverses àrees de la seva vida.
Aquestes franges d’edat són aproximades i poden variar segons cada individu. Comprendre aquestes etapes ajuda a les persones adultes a oferir un suport adequat al desenvolupament de l’autonomia i la identitat dels infants i adolescents, així com a viure des de la calma i normalitat algunes situacions del dia a dia.
Tipus d’elogis. Com passar de donar elogis a donar «alè».
Etiquetes? Perquè les etiquetes ens condicionen.
Propostes de canvi de mirada
Inquieta → Curiosa
Moguda → Activa
Tancada → Observadora
Caòtica → Creativa
Tímida → Reservada
Mandrosa → Relaxada
Distreta → Imaginativa
Difícil → Determinat
Poruga → Cautelosa
Ploraner → Sensible
Manaire → Determinat
Mandrosa → Relaxada
Testaruda → Tenaç
Rebel → Independent
Impulsiva → Espontània
Peculiar → Original
Desconfiada → Prudent
Paraulotes?
BIBLIOGRAFIA.
Es pot ampliar la informació compartida als següents llibres.
Entiende el cerebro del niño – Alex Gil
El cervell del nen – D.J. Siegel i T. P. Bryson
El cerebro infantil y adolescente: claves y secretos de la neuroeducación. R. Guerrero
Com parlar per a què els meus fills escoltin? Com escoltar per a què els meus fills parlin? Faber & Mazlish
Disciplina Positiva. Jane Nelsen
Faber, A., i Mazlish, E. (2012) Germans sense rivalitat.
Rosenberg, M. (2003) Comunicació No Violenta.
Dweck, C. S. (2006). Mindset la actitud del éxito.
T’agraïm la teva opinió
Aprofitem per deixar-te aquest formulari per poder acostar més la propera sessió a les necessitats globals del grup.
Si vols pots afegir-te a la nostra llista de subscripció
Enviem un correu mensual avisant de les activitats obertes.
Fins ara no he conegut a cap adult que no hagi reconegut tenir problemes a l’hora de posar límits.
– Rebeca Wild